 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ESPOLLA: TERRA DE VI I OLI
Amb 43,6 quilòmetres quadrats el municipi d’Espolla té forma de cunya i geogràficament està envoltat a l’est per Rabós d’Empordà, al sud per Mollet de Peralada i Sant Climent Sescebes, per l’oest continua termenejant amb Sant Climent Sescebes i La Jonquera, i finalment al nord, confronta amb la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Espolla està situada entre les poblacions de Rabós d’Empordà i Sant Climent Sescebes, que estan comunicades mitjançant la carretera GI-602, però també comunica amb Mollet de Peralada a través de la via GIV-6021, essent aquestes dues les principals vies de comunicació del municipi. El nord del municipi és una zona muntanyosa i forestal delimitada per la Serra de l’Albera, on part del seu territori està dins el Parc de l’Albera, el paratge natural d’interès nacional. El territori que nordeja el municipi està partit entre l’est i l’oest per la Serra de Baussitges. Els principal afluent és el riu Orlina, que comparteix amb Rabós d’Empordà, fins que aquest desemboca en el riu Llobregat d’Empordà, i aquest, posteriorment al Muga. Té gran quantitat de rieres i rierols, on el més important és la Riera de Sant Genís, però la majoria, només porten aigua quan plou o en posteriors dies. Tot plegat s'explica amb més detall en els apartats que venen a continuació, però el que si cal remarcar que Espolla és un dels municipis de l'Alt Empordà on la producció d'oli i de vi, en són els baluards de la seva agricultura i economia municipal, i com altres municipis alt empordanesos, la seva producció és petita i limitada, però la seva qualitat indiscutible. • Origens i significat del nom d'Espolla Segons el llibre de Manuel Bofarull i Terrades "Origen dels noms geogràfics de Catalunya", el nom d'Espolla està documentat en el segle IX amb el nom de "spodilia" i "spedolia", quel com que se'l fa procedir d'un suposat antropònim llatí, "spellianus" i també "Espluga" en llatí "spelunca", que significa cova o caverna, tot i que no falta qui lliga el nom de Espolla amb el llatí "spolia" que equival a despulles i restes. Tot plegat semblaria que tingués alguna relació amb la nombrosa quantitat de monuments megalítics que es troben en la part nord del municipi, principalment dolmens, construccions destinades bàsicament a guardar les despulles de les persones mortes de les diferents tribus prehistòriques que habitaven el territori.
MUNICIPI D'ESPOLLA
Es pot dir que Espolla com a terme municipal està en el doble de la mitjana en quan a superfície dels municipis que formen la comarca de l'Alt Empordà, és à dir, 43,55 km2 el doble de 20 km2 que és la mitjana, i situat en la part nord de la comarca, fent la pràctica totalitat de la seva franja nord, frontera amb França. En una bona part del seu territori hi ha un dels parcs natural de Catalunya, el Parc Natural de l'Albera, conjuntament amb altres municipis com Rabós d'Empordà i La Jonquera. • Límits i delimitació del municipi Iniciant la descripció dels límits del seu territori, al nord i en tota la seva franja està limitat per la Serra de l'Albera que fa límit amb la comarca nord-catalana del Rosselló i amb el municipis de Sureda i Argelers de la Marenda. Continuant cap a llevant, limita amb Rabós d'Empordà en pràcticament tota la línia oest, fins connectar al sud amb una petita franja de menys de mig quilòmetre amb Mollet de Peralada, i després la franja de ponent limita amb els termes municipal de Sant Climent Sescebes i La Jonquera. • Orografia i relleu del territori La orografia del municipi d'Espolla és variat en el sentit que des de la meitat del municipi cap al nord, es totalment forestal i muntanyós, mentre que la part sud és pràcticament pla, sense presentar cap puig ni alçària d'importància, únicament al final del terme i en direcció nord, hi ha el petit Puig del Pal de 241 metres. On presenta el relleu més elevat, escarpat i altament boscós, és en la part nord, i més concretament en els límits amb la comarca nord-catalana de Rosselló, que és on s'hi troben el punts més enlairats, ja que la situació és totalment pirinenca, per l'alçària que agafen les muntanyes cap a llevant, ho fan per la baixada que les porta vers el mar. De ponent a llevant els punt més elevats són el Coll de l'Orri a 1.100 metres, el Puig de Pradets a 1.175 metres, el Puig de la Carbassera a 1.000 metres, el Roc de Santa Eulàlia a 978 metres, el Pic de Sallafort a 980 i finalment, el Puig de les Eres a 696 metres, en aquest cas amb límit amb la frontera francesa i el municipi de Rabós d'Empordà. A la part interior, també hi altres elevacions com el Puig de Balaguer de 388 metres, el Castellet Petit de 528 metres o el Castellet Gran de 529 metres, Després hi ha molts altres puigs que o fan frontera amb el municipi de Rabós d'Empordà o amb La Jonquera, com el Puig Grosser de 806 metres. Les serres de muntanya més importants són la Serra de l'Albera, situada paral·lelament amb la frontera amb França i la Serra de Baussitges, situada enterament dins el terme municipal d'Espolla. • Riquesa hídrica i vegetació La orografia i la ubicació geogràfica d'Espolla la converteix en un territori ric amb afluents hídrics i abundor d'aigües que baixen principalment de la Serra de l'Albera. El curs hídric més important és l'Orlina, un riu que té la seva conca d'influència i naixement en la Serra de l'Albera que inclou part del territori municipal d'Espolla i de Rabós d'Empordà, essent un afluent del Riu Llobregat d'Empordà, el qual desemboca directament a La Muga, el riu més important de l'Alt Empordà, conjuntament amb el Fluvià, aquest últim més cabalós i de més recorregut.
Les primeres rieres que alimenten l'Orlina venen de la Serra de l'Albera a prop del Pic de Sallafort situat a 993 metres d'altitud, essent nombroses al llarg del seu recorregut les altres rieres i torrents que l'alimenten, començant agafar forma a partir del Puig de les Forques, on hi conflueixen la Riera dels Pils i la Ribera de Freixe, com les més importants, deixant el municipi d'Espolla per entrar al de Rabós d'Empordà en el paratge del Coll de la Ribera. El nombre de rieres i torrents dins el municipi és molt nombrós, on hi destaca El Merdanç, una riera que neix a Espolla, i vessa les seves aigües a una altra riera, la l'Anyet, en aquest cas, dins el terme municipal de Peralada. Per les característiques de riquesa hídrica del territori, Espolla comptes amb un gran nombre de fonts d'aigua, quasi innombrables, essent algunes com la Font del Conill, Font Rovellada, Font de Matacà o Font de Llipoters, entre moltíssimes altres de diferent abundor aquosa. Altres aspectes relacionats amb l'agua hi ha la gorga del Salt del Camell, on una mica més aigües avall hi ha una petita presa, coneguda com Presa d'Espolla. La vegetació dins el territori d'Espolla és molt variat, donada la seva singularitat d'anar des de llocs extraordinàriament boscosos i humits, com és la zona de la Serra de l'Albera, més enclavada en la part occidental i la plana on hi ha Espolla i ja toca amb els municipis de Sant Climent de Sescebes, Mollet de Peralada i Rabós d'Empordà. La part nord dins a Serra de l'Albera, Serra de Baussitges i Rocamalera, la vegetació és extraordinàriament variada on hi destaques surers, alzinars, castanyers, roures i faigs, en canvi a la part sud, és a dir, amb un territori més planer, i predominen els camps de cultiu, però majoritàriament grans extensions de finques amb oliveres i vinya, donat que Espolla és pro conegut amb l'elaboració de oli d'oliva i vins alt empordanesos.
Els entorns que envolten el nucli del poble d'Espolla recullen d'una ullada la riquesa dels conreus que disposa el municipi. De segles, la vinya, els olivers i els cereals, han estat els tres pilars agrícoles que han portat riquesa i nom al poble, on la seva importància i proporcionalitat ha variat al llarg de segles. Si en el segle XVIII l'extensió agrícola més conreada era els cereals, seguit de la vinya i l'olivera, actualment el conreu més important és de la vinya (47%), l'olivera (41%) i els cereals (12%), per tant, tant el vi com l'oli s'han convertit en els dos productes agrícoles per excel·lència del municipi, fins el punt que Espolla celebra anualment en el mes de gener, una fira especifica dedicada exclusivament a un d'aquest productes, eminentment mediterrani i empordanès: la Fira de l'Oli i l'Olivera. • Infraestructures i vies de comunicació Espolla està relativament ben comunicada, ja que s'hi pot accedir a través de la carretera GI-603 que comunica Espolla amb la N-260 (Figueres - Llançà) a prop de Garriguella, i la GI-602, que comunica Espolla amb la N-II a prop de Capmany, la primera en la zona oriental i la segona, en la occidental, que de fet es com parlar d'una única via de comunicació per a vehicles. Per la part sud hi ha una carretera veïnal, la GIV-6021 que comunica Espolla amb Mollet de Peralada, d'uns tres quilòmetres de llargària, enllaçant ambdues poblacions. Altres punts de comunicació ja són a més distància, com la AP-7 a La Jonquera a 20 km, l'estació del tren de Llançà a 20 km, la de Figueres a 18 km, la TGV Figueres-Vilafant a 21 km o els aeroports de Perpinyà a 60 km o el de Girona - Costa Brava a 67 km. La línia d'autobusos que passen per Espolla està coberta per l'empresa de transport de passatgers, Terradas, SL que cobreix molts itineraris, principalment a l'Alt Empordà. • Entitats del municipi d'Espolla El nucli urbà d'Espolla concentra la pràctica totalitat de la població del municipi en un percentatge de l'ordre del 94% i la resta repartit entre el petit veïnat de Els Vilars a un parell de quilòmetres d'Espolla i masos disseminats per diferents punts del territori, molts d'ells abandonats en el últims anys i per tant, no representant actualment més del 4% de la població.
Com la totalitat del pobles gironins, la població va anar creixent a l'entorn de la seva església parroquial, que en el cas d'Espolla fou l'església dedicada a Sant Jaume. Una edificació romànica del segle X però que a través del temps, principalment la segona meitat del segle XX, ha sofert canvis tan importants que poca cosa en resta de l'edificació original.
En el centre del poble s'ha volgut donar fe de la importància de les obres i restes megalítiques que hi ha en diferents indrets del seu territori, situats sobre tot en la part nord dins el massís i la Serra de l'Albera. La plaça de Joan de Camps i Subirats, és un indret agradable que invita al descans, tenyit de verd i en la seva part central, un símbol molt representatiu del territori, un dolmen. La resta del nucli és un entramat de petits carrers i places, que amb els anys es van anar unint al nucli a l'entorn de l'església possiblement com la majoria de poblacions que es van expandir a partir de les primitives sagreres, terrenys protegits per la Pau i Treva de Déu, a partir del segle XI. En el mateix nucli urbà, hi ha l'antic castell d'Espolla, que en res pràcticament es sembla amb el que devia d'ésser en l'època de major esplendor en els segles XIII-XIV, on només es troben petites restes com la porta d'entrada i el pati d'armes; el seu partiment en diferents propietats, fa que sigui difícil de tenir actualment una idea de com era en l'antiguitat.
ESPOLLA, CAPITAL DE L'ALBERA
El Paratge Natural de l’Albera, està dins un espai d’interès natural més extens anomenat simplement l’Albera i que té una superfície de 16.302 Ha. Aquest territori a part d’incloure els tres municipis esmentats, també s’hi afegeixen parcial o en la seva totalitat els municipis alt empordanesos de Cantallops, Peralada, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou. Tot aquest espai forma part de la xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva europea 92/43/CEE, que estableix una xarxa ecològica a nivell europeu d’espais protegits. Pel que fa a la normativa a partir de la qual es va crear aquest espai, així com la seva regulació, prenem el que especifica la mateixa web del Parcs de Catalunya de la Generalitat de Catalunya:
“El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera va ser creat per la Llei 3/1986, de 10 de març, del Parlament de Catalunya (DOGC 666, de 26.3.1986). Posteriorment, el Decret 101/1987, de 20 de febrer, sobre desplegament de la Llei 3/1986 (DOGC 825, de 6.4.1987), estableix la creació de dues reserves naturals parcials en el si del Paratge Natural. Aquestes són la Reserva Natural Parcial de la Capçalera de l'Orlina, de 384 ha, creada amb la finalitat de preservar-ne la flora, especialment la fageda, i la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, de 585 ha, per a la protecció de la tortuga mediterrània. Poc més endavant, el Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (DOGC 833, de 29.4.1987), crea la Reserva Natural Parcial de Sant Quirze, de 742 ha, també per a la protecció de la tortuga mediterrània”.
L’Albera, tot i no tenir unes grans dimensions, es tracta d’un territori d’un alt valor paisatgístic i natural, on s’hi troba una gran varietat de característiques ja siguin de tipus hidrològic, paisatgístic, en la seva fauna i flora, així com d’un ampli contingut històric i cultural, on la petjada de l’home hi ha quedat impregnada. Parlar d’aquest paratge tan peculiar comportaria un extens relat, fet que pels interessats la millor opció apart de la bibliografia existent, és la visita al web dels Parcs de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, àmpliament documentada. Cal esmentar un aspecte molt interessant per tot els amants de la natura i l’excursionisme, que són les sortides guiades dels espais naturals protegits que organitzen diferents entitats i parcs de l’Alt i Baix Empordà, i que anualment editen un fulletó amb totes els sortides anuals. Pels que vulguin gaudir d'un espai museitzat on estan presents present diferents elements, estris i panells informatius sobre l'Albera, a Can Laporta de La Jonquera, podran gaudir de forma sintetitzada d'aquest fantàstic i atractiu parc natural de l'Alt Empordà, sota la baldana sud del Pirineu.
SANT MIQUEL DE FREIXE, SANT PERE DELS VILARS, sant marti DE BAUSSITGES, SANT GENS D'ESPRAC
El municipi al llarg dels anys ha disposat de quatre ermites destinades al culte dels seus habitants i gent propera, però el pas del temps ha fet que les quatre estiguessin en un estan que en res reflexa el que deien ésser en un passat, ja que dues són actualment ja inexistents degut a que només en queda reduïts testimonis del seu passat. Sant Miquel de Freixe havia estat una ermita romànica que possiblement fou construïda entre els segles XI-XII, i que deu el seu nom a la proximitat de la Ribera de Freixe i a una masia que porta el mateix nom. Havia estat sufragània de la de Sant Martí de Baussitges i donava assistència a l'escassa població dels entorns. De la seva existència avui només en queda un mur i poca cosa més. La seva situació entre la Serra de Baussitges i la muntanya dels Pils, a prop del Pic de la Jaça de l'home, a més de la seva escassa població, l'han convertit al llarg dels anys en un indret inhòspit i oblidat, fet que ha propiciat el seu abandó. Un dels altres vestigis és Sant Pere dels Vilars, però com la de Sant Miquel de Freixe en queda poca cosa, a més de cap noticia documental concreta i per tant, la seva ubicació exacte, tot i que estudis fets posteriorment pel historiador i expert en art romànic, Joan Badia Homs i altres investigadors, van fer possible conèixer el seu emplaçament. Les formes de les seves restes indiquen l'existència d'una antiga petita ermita preromànica que es podria situar en el segle X o fins i tot abans, formada per una sola nau amb absis de petites dimensions d'uns 13 metres de llargada per una amplada interior de quasi 5 metres.
Una petita esglesiola medieval feta de pedra seca i fang, de poca importància i per un reduït nombre d'usuaris que devien ésser els habitants de la zona, i que el pas del temps quasi no n'ha deixat rastre, a més de les posteriors utilitats que va tenir l'edifici en convertir-lo en barraca de vinya, són contribucions que afavoreixen la desaparició d'elements constructius. Una altre ermita, aquesta en peus i en millor estat, és Sant Martí de Baussitges situada a la part nord del municipi i per sota de la Serra de l'Albera. Un temple que fou consagrat el 20 de desembre de l'any 946 pel bisbe Gotmar de Girona, amb la presència del bisbe Sunyer d'Elna i d'Ermenguer arquebisbe de Narbona i Gaufred I comte d'Empúries. L'església pertanyia al monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, actualment dins el municipi de Rabós d'Empordà, i formant una sola parròquia conjuntament amb Sant Miquel de Freixe. De fet fou parròquia activa fins el segle XVI i formava part de l'antic municipi de Baussitges, que passaria en el segle XIX a integrar-se al d'Espolla. El despoblament dels masos propers com en molts altres indrets de la geografia gironina, fou el preludi del seu abandonament, tot i que actualment es manté dempeus i relativament ben conservada. El temple té una sola nau reforçada amb un arc, i encara conserva bancs laterals de pedra, a més en la part est, d'una absis de planta trapezoïdal, amb petites obertures en la mateixa nau com en l'absis. Les parets de pissarra i granit de la zona, antigament havien estat unides amb argamassa que és una mescla de calç, sorra i aigua, però actualment després de la restauració s'hi ha posat ciment. L'edifici disposa d'un campanar de tipus espadanya inacabat per la part superior i amb dues obertures per a campanes. L'ermita de Sant Genís d'Esprac és la que actualment encara està oberta al culte, però només esporàdicament quan s'hi celebra l'aplec anual, després del Corpus. S'hi pot accedir a través de la pista forestal que porta a Baussitges a partir de la carretera del Coll de Banyuls. Sant Genís fou parròquia fins l'any 1432 que passà a ésser sufragània de Sant Jaume d'Espolla i possiblement abandonada fins que a l'any 1691 fou restaurada i s'hi celebrà una missa de consagració. Amb el temps va continuar fent les seves funcions i a més tenia adossada una masia la qual disposava d'àmplies estances per a bestiar, però com altres masies, finalment també fou abandonada en aquest cas pels volts dels anys seixanta del segle XX. Es tracte d'un edifici romànic amb volta apuntada originària del segle XIII, d'una sola nau i amb un absis semicircular amb la obertura típica per tal de facilitar l'entrada de llum en el deambulatori i presbiteri. Disposa d'un cor, on s'hi pot accedir a través del mas adossat, que es troba en mol males condicions.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'edifici està construït en una sola nau, disposant de tres capelles laterals i un absis poligonal a més d'un campanar de base quadrada molt característic i que es reconeix per la seva cúpula de rajola realitzada en els anys 50, el qual disposa de d'una obertura de grans dimensions en cada costat, tot i que algunes estan parcialment tapiades; havent en la part sud del campanar, hi ha un rellotge.
L’Albera és l’espai natural protegit situat integrament dins la comarca de l’Alt Empordà, que ocupa una superfície total de 4.207 Ha. de les quals 3.465 Ha. formen part del paratge natural pròpiament dit, les quals integrament es troben dins dels termes municipal de La Jonquera i Espolla, mentre que les 742 Ha. corresponent a la reserva annexa de Sant Quirze, dins el terme municipal de Rabós d’Empordà.
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: agost 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |